IV Concurs de monòlegs LSC DIRECTE VIC 2011

us fem a mans l'excel·lent descripció de l'ambient i les sensacions viscudes en el Concurs de Monòlegs LSC Directe Vic 2011 que ha escrit en Pep Castanyer.
Us adjuntem també el link del seu àlbum de fotografies del Concurs i l'àlbum de fotografies realitzades per Jordi Amàrita.

Gràcies a totes les persones que hi heu col·laborat des de diferents àmbits, institucions i entitats abans, durant i després del Concurs, el qual va nèixer i creix amb les múltiples aportacions amb un únic interès: gaudir expressant-se en Llengua de signes Catalana.
He sortit del Teatre Atlàntida ben entusiasmat. Han estat quatre hores llargues, que se m'han fet molt curtes!!!. Mes de 300 persones gaudint del "IV concurs de monòlegs de LSC" que ha promogut un any mes, la gent entusiasta de l'Agrupació de sords de Vic i Comarca. 24 monologuistes de totes les edats dalt l'escenari explicant vivències, situacions, inquietuds. La posada en escena, l'us de noves tecnologies, els voluntaris, l'aportació que donen els traductors...el denominador comú, el somriure a la cara.

LSC son les sigles del Llenguatge de Signes en Català. Ja es ben cert que nomes se, que no se res. La Federació de persones sordes de Catalunya, fundada el 1979, representa i defensa els drets d'Associacions de persones sordes en general, per aconseguir la seva plena participació i integració a la societat. Per fer-ho els es del tot necessari l'us de la llengua i té aquesta, el reconeixement per part de la Generalitat des de l'any 1994. Es ja un patrimoni històric, social i lingüístic.

La història de l'Agrupació de Sords de Vic i Comarca es remunta uns anys enrere, el 1972, quan un grup de persones sordes residents a la Comarca, van veure la necessitat d'agrupar-se. Els els vàlida també la dita que "la unió fa la força". L'associació ha engegat moltes accions per donar-se a conèixer, per a sensibilitzar la gent sobre aquest col·lectiu i per poder estar present en totes les activitats que es duen a terme a la Comarca. Tenen en la figura d'en David Puigseslloses, persona entusiasta de les moltes que tinc la sort de conèixer, un representat de primera. Diu, oi que la lletra H no se sent però hi es?. Doncs nosaltres també. Quan li faig la pregunta, que un mil.lió de vegades ha contestat ja, però, que hi ha un llenguatge de signes en català i un altre en castellà? i amb un somriure encomanadís em diu: que hi ha al mon només un idioma?.

L'ideari dels que som d' Òmnium Cultural es llengua, cultura i país. Aquesta mateixa divisa la poden molt be fer servir la gent d'Asvic. Donar-els hi, en nom d' Òmnium, les gràcies per la invitació que ens han fet. Un compromís que de moment faig meu i que faré extensiu a la meva gent: donar a conèixer les dificultats d'aquest col·lectiu i facilitar-els hi, en la mesura que es pugui la seva plena integració en la societat que vivim. Agrair també l'equip de persones d'Assertim, amb la Judit al capdavant, que amb molt de respecte i sensibilitat ens han facilitat, als que no tenim la sort de saber el llenguatge de signes, la plena comunicació.

Anant cap a Tona, en polsar el comandament del cotxe un senyal m'avisa de l'obertura de portes, fins que no tinc el cinturo de seguretat posat un pip, pip que no para,... poso el darrer CD que m'he firat i quan esta a mitja cançó i això que no tinc ni so envol-vent, ni "surround", me'n recordo que fan futbol. Engego ara la radio i de seguida puc saber com va marxant el partit. El mans lliures em permet de parlar amb els de casa per avisar de que serè amb ells ben aviat, el timbre de la porta en arribar...i les persones sordes com ho viuen tot això?.

Una abraçada a tots. Ara escoltaré amb els ulls i miraré amb les mans.

 


  Tanca